Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. descompassar
veure  2. descompassar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DESCOMPASSAR v. tr.
|| 1. Treure qualcú del compàs o ritme normal de les seves accions, de la seva manera de viure; trastornar, molestar (Mall., Men.); cast. incomodar, molestar. «No voldria descompassar-vos». «No hi he volgut anar per no descompassar la gent». Res mos descompassa a noltros gent fetjuda, Ignor. 21.
|| 2. refl. Perdre el compàs o ritme normal; molestar-se (Mall., Men.,); cast. molestarse. «Es molt bon homo; se descompassa per tothom». Dorm y no te descompassis per tan poques coses, Ignor. 32. Es Bisco no se descompassà, y sense fer cas de la interrupció seguí dirigint-se a ses atlotes, Galmés Flor 39.
    Fon.:
dəskompəsá (Mall.); dəskumpəsá (Men.).
    Refr.

—«Qui per altri es descompassa, es bat es cap amb una maça»: vol dir que no convé sacrificar-se ni molestar-se en bé dels altres, perquè no solen agrair-ho (Menorca).

2. DESCOMPASSAR v. tr.
Passar per damunt una cosa sense trepitjar-la (Empordà). V. estrompassar.
    Fon.:
dəskumpəsá (Llofriu).