DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESCOMPLAURE v. tr.
Deixar de complaure; desagradar. Nos farets singular plaer e servey, e del contrari... nos descomplauríets grantment, doc. a. 1405 (Anuari IEC, v, 574). La necessitat requir de no descomplaure-us ne enujar-vos, Tirant, c. 251. Deuen | en tot complaure, | may descomplaure, | prest obeyr, Spill 5012. Puix no us puch descomplaure..., la accepte, Corella Obres 299.
    Fon.: deskompláwɾe (Maest.).