DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESCOMPTAR (ant. escrit també descontar). v. tr.
|| 1. Rebaixar, deduir d'un compte; cast. descontar. Que li descontàssim tot un mes de paga, Ignor. 9. I aquell vespre descomptat sia | d'entre tots els demés, Colom Juven. 169.
|| 2. Admetre una cosa per a prestar moneda damunt ella, deduint-ne l'interés corresponent; cast. descontar.
|| 3. fig. Donar per segur un esdeveniment; cast. dar por descontado. «Ja descomptem que no voldrà venir; però cal convidar-lo». La dependenta, que evidentment descomptava aquell resultat, Soldevila Moment 50.
|| 4. refl. (i ant. intr.) Equivocar-se en comptar. Ni que la músicha, ni que l'arimètica, les menudes parts en un tot breument sumant, saber aprofita, y sentir lo so o consonància de diverses proporcions, si tu descontes, si tu ab tu desacordes?, Moral Cons. 14. «M'he descomptat; hauré de tornar a començar a comptar».
    Fon.: dəskumtá (pir-or., or.); deskomtá (occ.); deskontáɾ (val.); dəskontá (mall.); dəskuntá (men.).