Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure desconcertar
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

DESCONCERTAR v. tr.: cast. desconcertar.
|| 1. Privar del concert o harmonia entre les parts. Hi no desconcerten hun punt los relonges, Proc. olives 1615. a) refl., fig. Desavenir-se, perdre la concÚrdia.
|| 2. Torbar, llevar la bona disposiciů d'una cosa. Qui us ha pogut desconÁertar, que tots los ossos vostres stan fora de loch?, Villena Vita Chr., c. 220. Aquell accident desconcertŗ lo seu enteniment, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Torbar una persona o cosa desbaratant els projectes, les mesures preses, etc. Desconcertar o desbaratar les empreses dels enemichs, Lacavalleria Gazoph. Cap d'ets amichs que venga em desconcerta | si es meu pobre recapte l'aconhorta, Ignor. 34.
|| 4. Torbar algķ amb una cosa inesperada; fer-li perdre la seguretat, l'aplom. Ab un to d'ingenuitat que desconcertŗ a la Pepa, Pons Auca 299. L'escena d'aquella dona l'havia acabat de desconcertar, Llor Jocs 112. a) refl. En una conjuntura tan delicada lo seu ŗnimo no se desconcertŗ, Lacavalleria Gazoph.
††††Fon.:
dəskunsəɾtŠ (Barc.); deskonseɾtŠɾ (Val.); dəskonsəɾtŠ (Palma).