Diccionari CatalÓ-ValenciÓ-BalearB
Cerca inici
endarrereá endavantá cerca
Introducciˇ al Diccionariá Bibliografiaá Explicaciˇ de les Abreviaturesá
veureá desconcertar
DIEC2á DDLCá CTILCá BDLEXá Sin˛nimsá CITá TERMCAT

DESCONCERTAR v. tr.: cast. desconcertar.
|| 1. Privar del concert o harmonia entre les parts. Hi no desconcerten hun punt los relonges, Proc. olives 1615. a) refl., fig. Desavenir-se, perdre la conc˛rdia.
|| 2. Torbar, llevar la bona disposiciˇ d'una cosa. Qui us ha pogut desconšertar, que tots los ossos vostres stan fora de loch?, Villena Vita Chr., c. 220. Aquell accident desconcertÓ lo seu enteniment, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Torbar una persona o cosa desbaratant els projectes, les mesures preses, etc. Desconcertar o desbaratar les empreses dels enemichs, Lacavalleria Gazoph. Cap d'ets amichs que venga em desconcerta | si es meu pobre recapte l'aconhorta, Ignor. 34.
|| 4. Torbar alg˙ amb una cosa inesperada; fer-li perdre la seguretat, l'aplom. Ab un to d'ingenuitat que desconcertÓ a la Pepa, Pons Auca 299. L'escena d'aquella dona l'havia acabat de desconcertar, Llor Jocs 112. a) refl. En una conjuntura tan delicada lo seu Ónimo no se desconcertÓ, Lacavalleria Gazoph.
ááááFon.:
dəskunsəɾtß (Barc.); deskonseɾtßɾ (Val.); dəskonsəɾtß (Palma).