DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESCONCERTAR v. tr.: cast. desconcertar.
|| 1. Privar del concert o harmonia entre les parts. Hi no desconcerten hun punt los relonges, Proc. olives 1615. a) refl., fig. Desavenir-se, perdre la concòrdia.
|| 2. Torbar, llevar la bona disposició d'una cosa. Qui us ha pogut desconçertar, que tots los ossos vostres stan fora de loch?, Villena Vita Chr., c. 220. Aquell accident desconcertà lo seu enteniment, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Torbar una persona o cosa desbaratant els projectes, les mesures preses, etc. Desconcertar o desbaratar les empreses dels enemichs, Lacavalleria Gazoph. Cap d'ets amichs que venga em desconcerta | si es meu pobre recapte l'aconhorta, Ignor. 34.
|| 4. Torbar algú amb una cosa inesperada; fer-li perdre la seguretat, l'aplom. Ab un to d'ingenuitat que desconcertà a la Pepa, Pons Auca 299. L'escena d'aquella dona l'havia acabat de desconcertar, Llor Jocs 112. a) refl. En una conjuntura tan delicada lo seu ànimo no se desconcertà, Lacavalleria Gazoph.
    Fon.: dəskunsəɾtá (Barc.); deskonseɾtáɾ (Val.); dəskonsəɾtá (Palma).