Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desconfir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESCONFIR v. tr. ant.
Derrotar; destruir gent armada; cast. derrotar. Haurem-los tots desconfits e morts, Desclot Cròn., c. 62. Van ferir en ells e desconfí'ls, Muntaner Cròn., c. 136. Lo senyor Rey és stat desconfit e pres ensemps ab sos frares, doc. a. 1435 (Boll. Lul. viii, 380). Deu míllia dels teus basten a desconfir cent míllia dels altres, Tirant, c. 10. Aiudant-nos la bellesa de la donzella nostra, no'ns desconfiran leugerament, Curial, ii, 40.
    Etim.:
d'un verb llatí vulgar *disconficĕre, mat. sign., compost del prefix dis- i del verb conficere, ‘desfer’, ‘consumir’.