DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESCONFORTAR v. tr.
Privar de confort, de força d'ànima contra les adversitats; cast. desconfortar. Esperança sana conforta, esperança malalta desconforta, Llull Mil Prov. c. 17. Yo prech Déu lo'm desconfort, lo gos pagès!, Coll. dames 820. a) refl. Perdre el confort, la força d'ànima. Si virtuós ets no't deus desconfortar, car encara que la fortuna te haja portat ací, no't deus desesperar de la misericòrdia de aquell Déu, Tirant, c. 285. Senyor rey, no us desconfortets, que la força del Creator és molt major que l'enginy del diable, Sidrach 11. E mon desig se desconforta, Pere Torrella (Cançon. Univ. 168).