DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATDESCONHORTAR v. tr.
Privar de conhort; cast. desconsolar. Nos hauíem esperança que'ns conortassen, e els nos desconortauen, Jaume I, Cròn. 181. a) refl. Sentir desconhort; perdre el conhort; cast. desconsolarse. Molts són qui's desconorten e se entristen com membren lurs peccats, Llull Cont. 349, 13. Qui sots vós, dona plasent | a qui'l cor se desconorta?, Turmeda Diuis. No us desconhorteu, lo comte, | ans busqueu al mal remey, Camps i F., Poes. 65.
Fon.: dəskunuɾtá (Barc.); deskonoɾtáɾ (Val.); dəskonoɾtá (Palma).