DESCONTENTAMENT m. Estat del qui està descontent; cast. descontento. Un germe de descontentament dels que sempre coven perduts entre dues molècules d'assaciament, Galmés Flor 94. Fon.: dəskuntəntəmén (Barc.); deskontentamént (Val.); dəskontəntəmént (Palma).
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.