Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  descontentar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESCONTENTAR v. tr.
Fer descontent; cast. descontentar. Per que m'est tant enemiga, | en açò molt me descontentes, Carbonell Dança Mort. No descontentis ton pare, cançó pop. (ap. Pelay Briz Cans. iv, 125). a) refl. Perdre la satisfacció; deixar d'estar content; cast. descontentarse. Es provehit en tal forma que algú no s'en deu descontentar, doc. a. 1454 (Capmany Mem. ii, 280). Has vist d'estranyes | mullers mal manses | ¿e no te'n canses | ni't descontentes? Spill 6697. Ell se descontenta dels seus criats, Lacavalleria Gazoph.
    Fon.:
dəskuntəntá (pir-or., or., men., eiv.); deskontentá (occ., Maestr.); deskontentáɾ (val.); dəskontəntá (mall.).