DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESCORDAT, -ADA adj.
|| 1. Desguarnit de cordes; que té les cordes rompudes o desfermades; cast. descordado. El castell de fust staua descordat per los colps de les algarrades, Jaume I, Cròn. 163.
|| 2. Deslligat de les cordes de subjecció (parlant de peces de vestit); cast. desabrochado. Ses vostres catracòliques llargues dissimulen sa curtesa des vostros cossos; deixeu-vos-les ben descordades, Ruyra Parada 53.
|| 3. Que duu la roba deslligada, afluixada dels cordons o altres mitjans de subjecció; cast. desabrochado. Vestí's una gonella de brocat e tota descordada sens drap de pits, Tirant, c. 268.
|| 4. fig. Desfermat, mancat de contenció; cast. desatado. Del llenguatge devegades descordat, A. Rovira Virgili (Publicitat, febrer 1927). La mania de xopar, l'engrescament per una neula que es desfà..., reflecteixen un cert estat de tabola familiar, de casolanisme descordat i triomfal, Carner Bonh. 38. Ja som dalt de la fusta, i s'inicia | el joc més descordat i baladrer, Sagarra Equador 124.