DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESCORONAR v. tr.
|| 1. Llevar la corona (a un rei, a un príncep, etc.); cast. descoronar. Del cel ab corona blava | o vós que us descoronau, Verdaguer Pob. 70. a) fig. Apar un roure | que'l llamp acaba de ferir y ploure | veu a sos peus ses branques, son front descoronar, Canigó i.
|| 2. fig. Llevar la part superior d'una cosa. Descoronar una formigada: llevar-li la terra de defora, no cremada (Cast.). Arrebassant la cíndria..., punyí 'l ganivet, descoronà la pessa, Pons Auca 57. Amb un gest august se descoronà del capell, Riber Miny. 154.
    Fon.: dəskuɾuná (Barc.); deskoɾonáɾ (Val.); dəskoɾoná (Palma).