DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESCREGUT, -UDA adj.
Descreent en matèria religiosa; cast. descreido. Sa gent més descreguda creu en La Sanch, Maura Aygof. 93. Asserció repetida pels descreguts, de que en els Estats catòlics solament havien avançat els coneixements fomentats y protegits per Roma, Rosselló Many. 182.
    Fon.: dəskɾəɣút (pir-or., or., bal.); deskɾeɣút (occ., val.).
    Etim.: de descregut, part. pass. de descreure, que ha pres significació activa com altres participis passius semblants (cf. cregut, ‘creient’; sabut, ‘savi’; etc.).