DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESCUIT m.
|| 1. Acte de descuidar-se; cast. descuido. Si ja per algun descuyt o falta no apparegués a la major part dels onze demunt dits, doc. a. 1577 (BSAL, viii, 73). a) En descuit o de cop descuit: sobtadament i aprofitant-se de la despreocupació o manca de sospita d'altri. Per nulla manera no's pensaven que aquí prenguéssem terra, pus que axí eren venguts en descuyt, Pere IV, Cròn. 160. D'oppinió falssa pren lo seu esser; | prenla'n descuyt, no és lo qui's pensava, Auzias March, civ. Y de cop descuyt li esvergavan cualque multa, Aguiló C., Rond. de R. 12. Li afica de cop descuit s'altre gra de calop, Alcover Cont. 136. Els del descuit: en l'argot dels malfactors, els qui es dediquen a robar aprofitant les distraccions dels transeunts (Barc.).—b) De descuit o per descuit: per oblit, per inadvertència. «He deixat el moneder, de descuit, damunt la taula».
|| 2. Condició de descuidat; estat del qui no té esment d'allò que caldria tenir-ne; malcurança; cast. descuido. «El teu descuit serà causa de molts fracassos».
    Fon.: dəskúјt (pir-or., or., bal.); deskúјt (occ.); deskwít (val.).