DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESDENY m.: cast. desdén.
I. || 1. Sentiment del qui desdenya; el fet de considerar qualcú com a molt inferior o indigne que hom se n'ocupi. Ab sentir prim, qui desperta desdeny, Auzias March xxxiii.
|| 2. Acció que manifesta el dit sentiment, la dita consideració d'inferioritat. A manera de un escarn o desdeny a cascun git, Pere IV, Cròn. 344. Sol per un desdeny que la altesa vostra me fes, deu astes dejús terra desijaria star, Tirant, c. 240. Sempre emprendant a les dones amb els seus desvergonyiments, amb els seus desdenys sornaguers de conco, Víct. Cat. Ombr. 58.
II. ant. (italianisme) Irritació, sentiment d'ira o malvolença contra algú. Me'n partí ple de desdeny e de fexuch anuig, Corbatxo 80. Lo llur treball era en tractar paus e llevar desdenys e eniquitats qui entre gentils hòmens fossen engendrats, Decam. i, 134.
    Fon.: dəzðέɲ (pir-or., or.); dezðéɲ (occ., val.); dəzðə́ɲ (mall.).
    Etim.: el I, derivat postverbal de desdenyar; el II, pres de l'italià disdegno, mat. sign.