Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desdenyar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESDENYAR v. tr.
|| 1. Considerar qualcú o qualque cosa com a indigne que hom se n'ocupi; cast. desdeñar. No deuíets desdenyar que no sabéssets lo seu nom, Jaume I, Cròn. 77. Yo'm vull enguanar | venint pensar | que'l desdenyar | és per prouar | si mon voler és de fermesa, Pere Torrella (Cançon. Univ. 179). Dieu que'l drap vell la gent no'l desdenya, Proc. olives 1625. Cors qui desdenyau la pagesia, Costa Agre terra 7. a) fig. Aquell delit a què ma carn m'empeny | e lo voler no'l desdenya per seu, Auzias March, cxx. Les mies mans inútils me desdenyen que no'm volen ajudar a ligar, Tirant, c. 89.
|| 2. refl. (i ant. intr.) Tenir a menys de fer alguna cosa; cast. desdeñarse. E com tu venir al trist pecador no desdenyas?, Gerson, 1491, fol 91 vo (ap. Aguiló Dicc.). Desdenyaua de lauar-se les mans en totes aygues, Eximplis, i, 189. Oh verge Mare... que l'humanal natura | ennoblires talment, que el seu Autor | no es desdenyà de fer-se sa factura, Costa i Llobera (Catalana, vi, 5).
    Fon.:
dəzðəɲá (or., bal.); dezðeɲá (occ.); dezðeɲáɾ (val.).
    Etim.:
d'un verb llatí *disdĭgnare, mat. sign., que ha donat origen a verbs similars en les diferents llengües romàniques (cf. cast. desdeñar, fr. dédaigner, ital. disdegnare, etc.).