Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  deseiximent
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESEIXIMENT m.
|| 1. Acte de deseixir-se una persona d'una altra, i especialment un vassall del seu senyor feudal; per ext., les lletres o document en què es comunicava la ruptura; cast. desafío. Ell volia que Nós de continent nos desisquéssem del rey de França sens que ell no se'n era encara desexit, e volia que Nós començàssem los deseximents, Pere IV, Cròn. 118. Hòmens a cavall qui han servit per deffendre los lochs del Priorat de Catalunya per los deseximents que foren trameses contra lo senyor Prior, doc. a. 1377 (Miret Templers 433). Mostrants que deseximents los eren estats donats per lo noble mossèn Jacme de Centelles, los quals deseximents no eren stats reebuts ne acceptats, com volguessen viure en pau e estar a justícia al dit noble, doc. a. 1409 (Arch. Ib. Am. xxiv, 363).
|| 2. Deseixida; conjunt de condicions d'activitat i habilitat per a sortir de dificultats i perills; cast. trazas, maña. Qualsevol cosa que demani activitat i deseiximent, Pous JF 30.
|| 3. Desolació? Renunciació? (significats possibles del mot deseiximent en un passatge del poeta Josep Carner). Mon esperit es mor sense frisança | en la xorquia d'un sorral ardent; | tota mesquina flor de l'esperança | s'asseca en el meu gran deseiximent, Carner Monj.34.
    Fon.:
dəzəʃimén (Barc.); deseјʃimént (Val.).