DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESEMBULLAR (i dial. desembuiar). v. tr.
Fer cessar d'estar embullat; cast. desembrollar, desenredar. Nosaltres tenim negocis pesats a desembullar, Lacavalleria Gazoph. Y mos convida a desembuyá lo que noltros tenim aclarit, Ignor. 25. La Marceleta... cullia el capdell de la mitja i el desembullava, Víct. Cat., Cayres 159. Del llaurador atònit la rella desembulla | d'una relum ja morta les planes sepulcrals, Oliver Obres, i, 149.
|| refl. Cessar d'estar embullat. Fou la celístia que esfulla | sa cabellera entre els pins, | vora'l riu que's desembulla | de sos rinxos argentins?, Verdaguer Montseny 60.
    Fon.: dəzəmbuʎá (or.); dezambuʎá (occ.); dəzəmbuјá (mall.); dəzəmbuá (men.).