Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desempallegar-se
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESEMPALLEGAR-SE v. refl.
Deseixir-se, alliberar-se d'una persona o cosa que constitueix un impediment, una nosa, una molèstia; cast. deshacerse. No podien desempellegar-se de la mala cosa, Casellas Sots 164. Com un burinot de qui la noya no's podia desempellegar, Oller Pil. Pr. 81. A la fi pogué descloure la tenalla d'ossos que la oprimia, i amb un esforç suprem se desempallegà del brètol, Víct. Cat., Mare Bal. 63.
    Fon.:
dəzəmpəʎəɣá (or.).
    Etim.:
segons J. Coromines (BDC, xix, 27), desempallegar prové d'un antic verb català *desempeegar (<llatí vulgar *dis-ĭmpedĭcare, ‘desimpedir’), que s'hauria convertit en *desempeiegar i després per hiperurbanisme s'hauria convertit la i en ll donant per resultat desempellegar o desempallegar (com atzagaiada, pronunciat atzagallada a Barcelona). El mateix Coromines adverteix que Griera observava que desempallegar podria esser un derivat de palla i significar originàriament ‘treure les palles que s'han enganxat en els vestits’; però ell prefereix la de *dis-impedĭcare, que explica també l'origen de la forma desempagar.