Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desemparat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESEMPARAT, -ADA adj.
|| 1. Mancat de l'assistència que necessita; cast. desamparado. Vejas com és nuu e desemparat, Llull Blanq. 33. Donaua molta caritatiua ajuda als desemparats, Tirant, 364. Pobra noya, tan sola, tan desamparada!, Vilanova Obres, xi, 75. Mare de Déu dels Desemparats: imatge de la Verge Maria, molt venerada com a patrona de la ciutat de València. Una paret desemparada: paret que no té amb què sostenir-se, que amenaça de caure. Un queixal desemparat: queixal solitari, que li han caigut o han estat extrets els que li estaven al costat. Arbre desemparat: l'arbre al qual li fuig la terra perquè no té marge a la vora.
|| 2. (Malalt) declarat incurable; cast. desahuciado. Los quals vuy stan ja desemparats dels metges, doc. a. 1481 (BSAL, vii, 352).
|| 3. Abandonat; deixat anar; cast. abandonado. E trobam lo castell desemparat, Pere IV, Cròn. 286.
    Fon.:
dəzəmpəɾát (pir-or., or., bal.); dezampaɾát (occ., val.).