DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESENCADENAR v. tr.
|| 1. Alliberar de les cadenes; desfermar de les cadenes; cast. desencadenar. Uiu les portes del castel desencadenar a Na Barcelona. doc. a. 1250 (Pujol Docs.).
|| 2. fig. Amollar amb violència incontinguda; donar lliure curs a la violència d'una cosa; cast. desencadenar. «La infanteria ha desencadenat un atac furiós contra les posicions enemigues». a) refl. Manifestar-se violentament (una tempesta, una passió, etc.). Sa vella passió es despertà de sobte... com si's desencadenés d'una estrevada. Pons Auca 276.
    Fon.: dəzəŋkəðəná (pir-or., or., bal.); dezeŋkaðená (occ.); deseŋkaðenáɾ (val.).