DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESENCANTAR v. tr.
Treure de l'encantament; fer cessar d'estar encantat; cast. desencantar. La obra encantada tost serà desencantada, Turmeda Diuis. Fon mudada de forma... per una encantació de una deessa..., e deuia esser desencantada e tornaria en sa pròpia figura e en son estament quant trobaria un caualler tan animós que la gosàs anar a besar en la boca, Tirant, c. 395. Ancantada allí visc jo, | al valent que em desencante | prometent-li granstresors, Canigó vi.
|| refl. Sortir de l'encantament; cessar d'estar encantat. Desencantant-me dels atractius suaus d'una migdiada a l'ombra, Massó Croq. 111.
    Fon.: dəzəŋkəntá (pir-or., or., bal.); dezeŋkantá (occ.); deseŋkantáɾ (val.); dəzəɲсəntá (Palma, Manacor).