DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESENCOLAR v. tr.
|| 1. Llevar la cola; desferrar allò que estava agafat amb cola; cast. desencolar. Una capsa de fusta... per una tauleta lo tap desancolat ab un tinter, doc. a. 1698 (Rev. Cat. vi, 381).a) refl. Perdre la cola; cessar d'estar agafat amb cola. Ell advertia la butaca que es desencolava o la frontiça que s'havia d'untar perque no grinyolés, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 447).
|| 2. fig. Desballestar, desllorigar. «D'un cop de puny et desencolaré, nano» (Griera Tr.).