DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESENCORRALAR v. tr.
|| 1. Treure del corral, del lloc on està encorralat; cast. desacorralar. Com poltre enjogassat que desencorralen de sobte, Pous JF 29.
|| 2. fig. Treure d'un lloc clos en general. No havia pas desencorralat ni un sol mot, Ruyra Parada 156.
    Fon.: dəzəŋkurəlá (or.); dezeŋkoralá (occ.); dezeŋkoraláɾ (val.); dəzəŋkorəlá (mall.); dəzəŋkurulá (men.).