DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESENDREÇAR (ant. escrit també desendressar). v. tr.
Llevar l'endreçament; fer cessar d'estar endreçat. a) Desviar, fer perdre el camí dret; cast. désenderezar. La memòria e l'enteniment... lo voler los avia desviats e desendressats per culpable e viciós voler, Llull Cont. 359, 18.—b) refl. Perdre el camí dret; cast. desviarse, desenderezarse. D'aitant com la ànima se desendressa de vós a amar per la amor que ha al cors, d'aitant se demostra culpable e enjuriosa, Llull Cont. 290, 21.—c) Desarreglar, llevar el bon orde, la netedat d'una cosa; cast. desasear, desarreglar.
    Fon.: dəzəndɾəsá (or.); dezendɾesá (occ.).