DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESENTELAR v. tr.
Llevar el tel; fer cessar d'estar entelat; cast. desempañar. No's veyen més que els aprenents, aplicats a la endreça cotidiana, y els moços, desentelant los vidres, Víct. Cat. (Catalana, i, 471).
|| refl. Perdre el tel; cessar d'estar entelat; cast. desempañarse. Es vidre no se desentelava gens ni mica, Roq. 9. Els ulls se'ls desentelen, Sagarra All 106.
    Fon.: dəzəntəɫá (or., bal.); dezenteɫá (occ.); desenteɫáɾ (val.).