Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure desentonar
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

DESENTONAR v. intr. (i ant. refl.)
Sortir del to degut; no entonar; cast. desentonar. La senyoreta VerÚnica, solterona ja mťs pansida que madura, desentonava en aquell concert, Pons Com an., 168. El fel que s'havia congriat al seu cor el feia desentonar de la pauta mesurada del periÚdic, Pous Servitud 112.
††††Fon.:
dəzəntunŠ (or., men.); dezentonŠ (occ.); desentonŠɾ (val.); dəzəntonŠ (mall.).