DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESENTONAR v. intr. (i ant. refl.)
Sortir del to degut; no entonar; cast. desentonar. La senyoreta Verònica, solterona ja més pansida que madura, desentonava en aquell concert, Pons Com an., 168. El fel que s'havia congriat al seu cor el feia desentonar de la pauta mesurada del periòdic, Pous Servitud 112.
    Fon.: dəzəntuná (or., men.); dezentoná (occ.); desentonáɾ (val.); dəzəntoná (mall.).