DESENTUMIR v. tr. Fer cessar d'estar entumit; cast. desentumecer. || refl. Cessar d'estar entumit; cast. desentumecerse. Feya aturar al cotxe y fins baxar a sa mare pera desentumir-se un xich sobre lo matexa ruta, Oller Pil. Prim 54. Fon.: dəzəntumí (Barc.); desentumíɾ (Val.).
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.