DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESENUTJAR v. tr.
Llevar l'enuig; fer cessar d'estar enutjat; cast. desenojar. Yo he fet aquell so de tanta melodia que axí ha placcat e desenujat lo meu eternal Pare, Villena Vita Chr., c. 236. Es féu tota de mel i sucre, cercant desenutjar-lo, Pous Nosa 158.
    Fon.: dəzənuʤá (Barc., Palma); desenuʧáɾ (Val.).
    Var. ort. ant.: dexenujar. (Dix... que li dirie què avie vist si no la'n dexenuje, doc. a. 1250, Pujol Docs. 23).