DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATDESERTOR, -ORA m. i f.
Que deserta; cast. desertor. Massa vetx que vos hauran contat si me vatx fer desertor, Penya Mos. iii, 185.
Fon.: dəzəɾtó (pir-or., or., bal.); dezeɾtó (occ.); dezeɾtóɾ (Cast., Al.); deseɾtóɾ (Val.). Entre la gent més inculta s'usa la forma deseretor (pronunciat dəzəɾətó, Empordà).
Pl.: la forma de plural normal i correcta és, naturalment, desertors (i desertores si s'empra el femení); però a Mallorca, entre la gent inculta, existeix la forma desertosos, plural analògic produït per haver estat interpretada com a singular la forma de plural desertors pronunciada desertós per la llei general de la supressió fonètica de la r final.
Etim.: pres del llatí desertōre, mat. sign.