DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESESPERAR v.: cast. desesperar.
|| 1. intr. o refl. No tenir cap esperança. No us desesperets de la ajuda de Déu, Llull Blanq. 5. Les gents sabien lo rey tan just, que desesperauen-se de ell quant lo hauien offès, Llull Felix, pt. i, c. 10. Per què't consell que no't desespers de mi, Genebreda Cons. 65. Però vós, donzella, desesperau del meu socors per la mia persona esser absenta, Tirant, c. 280. E per açò del món me desespere, Auzias March, lxxvi. Yo desespero d'obtenir d'ell cosa alguna, Lacavalleria Gazoph. Buscà... un compartiment ben buyt, y ja desesperava de trobar-lo, Oller Pil. Prim 5.
|| 2. refl. Perdre l'esperança. No't desespers als temps dels teus trabayls, mas està en bona esperansa de la ajuda de Déu, Jahuda Cató, 118. Especialment: a) Perdre l'esperança de la salvació eterna. Aquesta apellació de Sent Pere fo per ço que no's desesperàs com hauia negat Jesucrist, Serra Gèn. 228. L'ermità qui no poch sofferir la confusió de aquell engan, desesperà,... e tornà al mon e féu tals obres que perdé là ànima, Eximplis, i, 104.
|| 3. tr. Causar desesperació; fer caure en desesperació. Ne mos greus e molts peccats no'm desesperen, Llull Gentil 292. «La maldat del meu fill em desespera».
|| 4. refl. Caure en desesperació. Restaren tots desconsolats..., especialment la Reyna, que cridave tant y plorava que's cuydava desesperar, Comalada PP 46. Després torna a voler flors, | y's desespera | com veu que ni una més | ja n'hi presenten, Costa Agre terra 144.
|| 5. refl. ant. Suïcidar-se o intentar el suïcidi. Si vós en aquest cars me falliu, no'm cal sinó que'm vaja desesperar com a home foll e fora de si, Tirant, c. 210. Essent perseguides cascun dia les temeroses llebres de grandíssima multitut de goços, deliberaren ans elegir mísera desesperació que sofrir tan mortíferes penes, y anant a desesperar-se en un profundíssim riu, Isop Faules 35 vo.
    Refr.
—«Qui espera, es desespera»: vol dir que l'esperar llarg temps una cosa que no arriba a venir, causa gran impaciència i pertorbació semblant a la desesperació.
    Fon.: dəzəspəɾá (pir-or., or., bal.); dezespeɾá (occ.); dezespeɾáɾ (Cast., Al.); desespeɾáɾ (Val.).
    Etim.: del llatí desperare, mat. sign. || 1, amb canvi de prefix (des- per de-).