DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESESPERAT, -ADA adj.: cast. desesperado.
|| 1. Que es desespera o sofreix desesperació. Molt mal hom va per lo món que és dolent e desesperat com veu algun altre profitar o millorar, Consolat, c. 144. No vullau morir axí desesperats, Tirant, c. 58. Envergonyida, | ... | jamay menjà, | ans se penjà | desesperada, Spill 4897. Quan te cansaràs de córrer? | li crida desesperat, Picó Engl. 43. Com un desesperat: amb gran pressa o impaciència, amb grans extrems. Lo manco fa vuyt dies que te cerch com una desesperada, Roq. 23. S'anyellet bela com un desesperat, Alcover Cont. 101. Pegant-se tochs com un desesperat, Penya Mos. iii, 191. Podrem córrer pels carrers de Roma com uns desesperats, Llor Jocs 141. «Treballar com un desesperat», «Córrer com un desesperat», «Cridar com a desesperats», etc.
|| 2. Degut a la desesperació, o que manifesta desesperació. Vahérets fer dels pus desesperats colps del món, Muntaner Cròn., c. 276. Vinclades | ab actituds desesperades, | per la foscura | prenen de monstres la figura, Costa Agre terra 153.
|| 3. Greument perillós, que no dóna lloc a l'esperança. Scauiosa gargarizada... sana la squinància desesperada, Tres. Pobr. 32. Com lo dit Malestrica sabés que devota oració era fort profitosa als christians en coses desesperades, Scachs 33. No hi ha mal desesperat | per qui prompte acut a vós, Goigs populars (ap. Serra Calend. folkl. 229).
    Loc. adv.
—A la desesperada: amb gran pressa o impaciència. «Treballam a la desesperada per acabar la feina el dia senyalat».
    Fon.: dəzəspəɾát (pir-or., or., bal.); dezespeɾát (occ., val. no apitxat); desespeɾát (val. apitxat).