DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESFAVOR m. o f.
Privació de favor; menyspreu, desatenció envers algú; cast. disfavor. La dita comunitat de Florença tramet ara novament missatgers al senyor rey per suplicar e pregar de lur favor e en desfavor e destrucció de la comunitat pisana, doc. a. 1406 (Capmany Mem. ii, 207). Lo fadrí, axi com aquel al qual seny no fallia, durant lo temps de la desfauor, per no perdre temps, après gramàtica, Curial, i, 3. Ventura'm fa sa desfavor sentir, Auzias March, lxvii.
    Fon.: dəsfəβó (Barc.); desfaβóɾ (Val.); dəsfəvó (Palma).