Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desfermar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESFERMAR v. tr.
Deslligar; alliberar de subjecció una persona o cosa fermada; cast. desatar. Si alcuna de les dites bèsties de nits s'esdevenia desfermar, aquella encontinent fermen, Ordin. Pal. 53. De ferm en ferm suy liguat ab la ferma | ferma d'amor... pus vey mon cor de tot mal qui's desferma, Martí Garcia (Cançon. Univ. 225). L'haca s'havia desfermat amb sos violents esforços, Pons Com an., 9.
    Loc.

Desfermar el gos: tornar els diners que es deuen (Empordà).
    Refr.

—«Bou desfermat, bé se llepa» (Mall.).
    Fon.:
dəsfəɾmá (or., bal.); desfeɾmá (occ.).