DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATDESFERMAR v. tr.
Deslligar; alliberar de subjecció una persona o cosa fermada; cast. desatar. Si alcuna de les dites bèsties de nits s'esdevenia desfermar, aquella encontinent fermen, Ordin. Pal. 53. De ferm en ferm suy liguat ab la ferma | ferma d'amor... pus vey mon cor de tot mal qui's desferma, Martí Garcia (Cançon. Univ. 225). L'haca s'havia desfermat amb sos violents esforços, Pons Com an., 9.
Loc.
—Desfermar el gos: tornar els diners que es deuen (Empordà).
Refr.
—«Bou desfermat, bé se llepa» (Mall.).
Fon.: dəsfəɾmá (or., bal.); desfeɾmá (occ.).