Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desfeta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESFETA f.
Acte i efecte de desfer. Especialment:
|| 1. Acte de desplegar moltes peces de tela, a una botiga o magatzem de robes (Barc.). «Avui s'ha fet molta desfeta».
|| 2. Destrucció completa; derrota. Quan al passar los segles sa gran desfeta vegen, | diran:—Mirau on para la via dels plaers!, Atlàntida i. «La pedregada va fer una desfeta a la vinya» (Tortosa). «La batalla acabà amb la desfeta dels enemics».
|| 3. Desfet; producció o manifestació impetuosa d'una cosa, desmesurada, incontinguda. «Hi ha hagut una desfeta de trons i llamps».
|| 4. ant. Excusa, difugi. Com vos diran la viltat qu'eveu feta | a mi, mas gens no y poreu dar desfeta, | que clarament per lletra u pusch mostrar, Masdovelles 134. Que'n loch de combatre se reten parlers | hi volen cobrir-se ab exes desfetes, Proc. Olives 1088. Desfeta, aparensa de honest refús, Lacavalleria Gazoph.
|| 5. Queratitis, inflamació de la còrnia de l'ull (or., occ., val., mall., eiv.). Si lo falcó o lo oçell té blancor o desfeta o tel en l'ull, Anim. de caçar 48 vo. Coses que caen en l'uyl... que són occasions per què's fan les desfeytes e la blancura en l'uyl, Alcoatí 35. Hi ha gent que diu desfeta, en singular, i altres diuen desfetes, en plural.
    Cult. pop.
—La desfeta de l'ull, anomenada també granissa, és una malaltia que, segons la gent supersticiosa, es guareix per virtut de certes oracions. A Tortosa diuen que s'obté la guarició dient tres vegades al dia aquesta oració: «La madre de San Simion | és una dona molt perfeta | que cura la desfeta, | sisirisí, nonoronó, | eso no lo curo yo, | que ho cura Nostre Sinyor, | clara lluna, claro sol, | curau la vista a... si Déu vol» (Cf. Bayerri Refr. Tort. i, 428). A Terrassa diuen: «—Què fas aquí, desfeta? | —M'hi estic, que Déu m'ha feta. | —Què diràs que Déu t'ha feta | si no he fet cosa mal feta? | Si ets clara, Déu t'escampe; | si ets broma, Déu t'allunye. | Clara és la lluna, clar és lo sol, | que curi l'ull, si Déu ho vol» (Griera Tr.). A Mallorca hem trobada aquesta altra fórmula: «Desfeta, qui t'ha feta, | mal te fongues com la rosa en el roser, | en nom de Santa Llucia | aquesta desfeta no hi sia, | en nom de la Santíssima Trinitat | que aquest mal sia curat». A Eivissa, el malalt de desfeta diu aquesta oració: «Desfeta, desfeta, | de carn i sang ets feta; | si ets blanca, Déu t'escampi; | si ets negra, Déu t'aplegui; | en nom de Déu i Maria, | un parenostre a Santa Llucia»; mentres recita aquest conjur, es fa tres creus damunt l'ull malalt amb un grum de sal (un grum a cada creu), i després tiren els grums dins un pou o aljub i fugen corrents per no sentir el tro o tutup que diuen que fa el grum en arribar a l'aigua; per a guarir-se, no han de sentir el tutup.
    Fon.:
dəsfétə (pir-or., or., bal.); desfétɛ (Ll.); desféta (Andorra, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.).
    Etim.:
forma femenina del part. pass. de desfer.