DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESFIAR v.
|| 1. ant., tr. Desafiar. Qui per ira desfiarà son senyor, Usatge 39, trad. segle XIII (Anuari IEC, i, 289).
|| 2. intr. Desconfiar. Siau lo qui tant ha mostrat voler-me pus sens desfiar de la voluntat mia, Paris e Viana 15. Mirau les grans coses que fetes se dien, | mirau les desfetes, mirau com desfien | los pobles d'aquell mirant que ja's mor, Passi cobles 55. Per lo qual sert vós me fés la promesa | que desfiant bona fiança agués, Francesc Oliver (Cançon. Univ. 279).
|| 3. ant., tr. Llevar la confiança; fer desconfiar. Lo qual, tant ensemps ab los altres contraris precedents me desfià de poder acabar vera allegoria, Francesc Alegre 137 vo (ap. Aguiló Dicc.).
    Etim.: compost del prefix negatiu des- i el verb fiar.