DESFICACI m. Disbarat; cosa feta o dita contra la raó, fora de propòsit (val.); cast. despropósito, disparate. Sinyor, i quina llàstima dóna! Allí assoles parlant... gemecant... dient desficasis, J. Pascual Tirado (BSCC, iv, 162). Fon.: desfikási (Castelló, València).
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.