DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESFICI m.
Agitació produïda per un mal físic o moral, per una passió, un desig, etc.; cast. desasosiego. Son bel cors e son maluat altiuesch e tot son desfici, doc. segle XV (BSAL, iii, 295). Fan gran desfici al qui sermonen, Sermó Bisb. Yo no vull d'açò hauer-ne desfici, Proc. olives 1345. Feta una mar de llàgrimes, cansada i amb desfici, Atlàntida x. Quin desfici per ensumar la substància!, Vilanova Obres, iv, 164. Alçant al cel, amb piadós desfici, son cor i son esguard, Alcover Poem. Bíbl. 32.
    Fon.: dəsfísi (or., bal.); desfísi (occ., val.).
    Etim.: desfici és forma germana de la provençal desfeci, mat. sign., i sembla que demana un origen llatí com *disfĭcium que seria derivat de *disfĭcere com officium de officere.