DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESFICIÓS, -OSA adj.
Que té desfici, o que dóna desfici; cast. desasosegado, impaciente. Yo com absent | del món vivent | ... | ya consumit | ab poch delit | desficiós, Spill 183. Altra monja joue molt quexosa e barallosa e desficiosa que quescun die torba a sa senyora, Eximplis, ii, 72. David, desficiós, en la caverna, | té a la vora la flor dels capitans, Alcover Poem. Bíbl. 61. «El malalt ha passat la nit molt desficiós».
    Fon.: dəsfisiós (or., bal.); desfisiós (occ., val.).