DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESFOGAR v. tr.: cast. desahogar.
|| 1. Esbravar, donar sortida lliure, sense contenció (a una passió, sentiment, etc.). Tots ells desfogaren tot d'una el seu cor... plorant d'amor, Penya Mos. iii, 56. Per desfogar l'encesa de son cor, per amainar el vol de sa fantasia, Pons Com an. 51. a) refl. Y no podent sa pena desfogar-se, | va a enterbolir sa testa jovenívola | fent-li perdre lo seny, Canigó x.
|| 2. refl. Esbravar-se, manifestar lliurement els sentiments o passions. Perque a mi tocha qui més que ningun la conec... tant desfogarme, posat que la desdenyosa flama en lo meu enteniment encessa... sie apaguada, Corbatxo 73. Però el vatx dexar fer que se desfogàs, Roq. 41. Les dones se posaven a articulejar elles amb elles; no podien pas aguantar més temps..., era precís deixar-les desfogar, Ruyra Pinya, i, 49.
    Fon.: dəsfuɣá (or., men.); desfoɣá (occ.); desfoɣáɾ (val.); dəsfoɣá (mall.).
    Etim.: compost del prefix negatiu des- i del verb afogar.