DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESGAVELL m.
|| 1. Desorde complet (or., occ., val., bal.); cast. desbarajuste, desconcierto. Nos anunciaren que a la nit hi hauria desgavells, Oller Fig. pais. 226. Y és ona irresistible l'immensa torrentada | que el desgavell renova d'antiga Saturnal, Oliver Obres, i, 221. A desgavells les fletxes ens, creuaven l'aire esclau, Casp Jo 23.
|| 2. Persona molt desordenada (Tortosa). «¿D'ella et fies per a enllestir? Si és un desgavell!» (Tortosa).
    Fon.: dəzɣəβéʎ (or.); dezɣaβéʎ (occ., val.); dezɣavéʎ (Cast., Al.); dəzɣəvéʎ (bal.).
    Etim.: derivat postverbal de desgavellar.