DESGAVELLAMENT m. Acte i efecte de desgavellar; cast. desbarajuste. Era tot un desgavellament de trossos y mossos de ferros, reixes, forrellats, Pascual Tirado (BSCC, xi, 301). Fon.: dəzɣəβəʎəmén (or.); dezɣaβeʎamén (occ.); dezɣaveʎamént (val.); dəzɣəvəʎəmént (mall., men.).
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.