Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desgavellar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESGAVELLAR v. tr.
Posar en complet desorde; cast. desbaratar, desconcertar. O, quantes naus hubertes e desgavalades!, Scip. e An. 58. Quexal de porch li obra'l çes y'l desgauelle!, Coll. dames 823. «Els infants desgavellen tot el que toquen».
|| refl. Perdre el bon orde; descompondre's, espatllar-se, desbaratar-se; cast. descomponerse, estropearse. a) en sentit material: «El rellotge s'ha desgavellat; ja no camina»;—b) en sentit moral: «Aquest jove s'ha desgavellat molt, tan assenyat com era!».
    Fon.:
dəzɣəβəʎá (or.); dezɣaβeʎá (occ.); dezɣaveʎáɾ (val.); dəzɣəvəʎá (bal.).
    Etim.:
format damunt gavella, amb el prefix negatiu des-.