Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desgraciar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESGRACIAR v. tr.
|| 1. ant. Privar de la gràcia o favor. Lo Rey lo ha desgraciat, ell és desgraciat del Rey, ell ha perdut la bona gràcia del Rey, Lacavalleria Gazoph. a) refl. Perdre la bona gràcia o favor de qualcú. Per alguna dissenció lo Comte se desgracià ab lo rey, Tomich Hist. 34.
|| 2. Llevar la gràcia, l'aspecte agradós i atractiu; cast. desgraciar, estropear. L'espatla esquerra més baxa que la dreta..., defecte que no li desgraciava gens la figura, Galmés Flor de cart 61.
|| 3. Fer malbé, produir una lesió o imperfecció greu; cast. estropear. Me'n saltava abaix, y axí, ab les mans al coll, la desgraciava, Vilanova Obres, iv, 44. a) fig. No deixaré que ens desgraciïs el noi amb punts d'orgull, Llor Jocs 136.
    Fon.:
dəzɣɾəsiá (or., bal.); dezɣɾasiá (occ.); dezɣɾasiáɾ (val.).