Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desgrat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESGRAT m.
Desplaer; cast. desagrado. Los malvats jutges e'ls malvats avocats... an major paor de aver desgrat dels hòmens rics que maledicció dels hòmens pobres, Llull Cont. 114, 25. No li feya força lo desgrat de les gents, Muntaner Cròn., c. 212. E per aquest desig a mi ahire, | puys la que am ab grat e desgrat mire, Auzias March, cxvi. Les manifestacions de desgrat, d'aversió y de malavolença de tothom eren ben eloqüents y manifestes, Girbal Pere Llarch 305. A desgrat: malgrat. La cruel monotonia de les diversions, a desgrat de l'experiència, us torna a caçar, Carner Bonh. 95.
    Fon.:
dəzɣɾát (or., bal.); dezɣɾát (occ., val.).
    Etim.:
compost del prefix negatiu des- i del substantiu grat.