DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATDESGRAT m.
Desplaer; cast. desagrado. Los malvats jutges e'ls malvats avocats... an major paor de aver desgrat dels hòmens rics que maledicció dels hòmens pobres, Llull Cont. 114, 25. No li feya força lo desgrat de les gents, Muntaner Cròn., c. 212. E per aquest desig a mi ahire, | puys la que am ab grat e desgrat mire, Auzias March, cxvi. Les manifestacions de desgrat, d'aversió y de malavolença de tothom eren ben eloqüents y manifestes, Girbal Pere Llarch 305. A desgrat: malgrat. La cruel monotonia de les diversions, a desgrat de l'experiència, us torna a caçar, Carner Bonh. 95.
Fon.: dəzɣɾát (or., bal.); dezɣɾát (occ., val.).
Etim.: compost del prefix negatiu des- i del substantiu grat.