Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desguarnir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESGUARNIR v. tr.
Llevar el guarniment; fer cessar d'estar guarnit; cast. desguarnecer. Especialment:
|| 1. Llevar les peces de vestit defensives o ornamentals. Nós descavalcam e sempre desguarnim-nos e menjam, Jaume I, Cròn. 259. Donchs desguarnixcam-nos e vistam-nos tals vestiduras que no siam coneguts, Desclot Cròn., c. 63. Per què us desguarnits e ensenyats les spatles despullades e meses en la batalla de la fortuna?, Genebreda Cons. 222. a) fig. Quant mala cobejança és ordonada a alguna cosa terrenal, és desguarnida de caritat, Genebreda Cons. 169. Han desguarnit y despullat la mia ànima de tota glòria, Tirant, c. 446.
|| 2. Llevar els guarniments o arreus a un animal de càrrega. Desguarnia el matxo a la porta de l'ostal, Massó Croq. 63.
|| 3. ant. Llevar a una nau els arreus o armament de guerra; cast. desguarnir. E axí ells faeren desguarnir les galees, Muntaner Cròn., c. 238.
    Fon.:
dəzɣwəɾní, dəzɣuɾní (or.); dezɣwaɾní, dezɣoɾní (occ.); dezɣwaɾníɾ (val.); dəzɣoɾní (mall.).
    Var. ort.
ant.: desgornir (V. desguarnit).