DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESHERETAR v. tr.
Privar o excloure de l'heretat; cast. desheredar. E aquesta dona... que sia deseretada dels béns de son pare..., ven-vos clamar mercè, Jaume I, Cròn. 34. E si ho fets, per mi deseretada e batuda serets, Llull Blanq. 19, 12. Lo dit Mirabosecri volch desaretar e pendre si pogués lo dit Bugron, Muntaner, Cròn., c. 44. Contra lo dit rey de Castella qui'ns havia perseguits e deseretats de molta terra, Pere IV, Cròn. 378. T'hai desheretat, Temme, t'hai despullat, Ruyra Pinya, ii, 195.
    Fon.: dəzəɾətá (pir-or., or., bal.); dezeɾetá (occ.); dezeɾetáɾ, deseɾetáɾ (val.).
    Etim.: del llatí *disherēdĭtare, mat. sign.