DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESHONESTAR v. tr. ant.
|| 1. Violar l'honestedat d'una dona; cast. forzar, estuprar. E qui per desig de ignominiosa lutxúria aquella maluadament no haguesses deshonestada, Hist. Troy. 60. E puys deshonesten les mullers e filles e fan altres actes molt indeguts, doc. a. 1462 (Col. Bof. xxii, 38).
|| 2. Difamar; considerar o declarar culpable; cast. infamar. Que per continuat parlament de cada part la religió no sia difamada e que per ús de veure's tots jorns no sia cascuna part deshonestada, Canals Carta, c. 59. Cridant altes veus la sua gent... e desonestant ab altes veus dient mala hi són venguts a ell testimoni e altres, doc. a. 1413 (Col. Bof. xxxv, 137).
    Etim.: del llatí vulgar *dishonestare, variant per canvi de prefix de dehonestare, ‘deshonrar’.