DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATDESHONOR f. o m.
Privació d'honor; cast. deshonor. Les desonors e'ls desonraments entellectuals són pus vils e pus noables que les desonors e les viltats sensuals, Llull Cont. 292, 3. Qui tem las deshonors és appellat vergonyós, Egidi Romà, ll. i, pt. 3a., c. 8. No dónes deshonor ni infàmia a ton marit, Isop Faules 9. Cobrint la jove ab deshonor mortal, Costa Trad. fant. 86.
Fon.: dəzunóɾ (Barc.); desonóɾ (Val.); dəzonó (Palma).