Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  deshonor
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESHONOR f. o m.
Privació d'honor; cast. deshonor. Les desonors e'ls desonraments entellectuals són pus vils e pus noables que les desonors e les viltats sensuals, Llull Cont. 292, 3. Qui tem las deshonors és appellat vergonyós, Egidi Romà, ll. i, pt. 3a., c. 8. No dónes deshonor ni infàmia a ton marit, Isop Faules 9. Cobrint la jove ab deshonor mortal, Costa Trad. fant. 86.
    Fon.:
dəzunóɾ (Barc.); desonóɾ (Val.); dəzonó (Palma).