Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desigual
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESIGUAL (ant. desegual). adj.: cast. desigual.
|| 1. No igual (a una altra cosa). Que'l march del or fi és unifforme per tots los regnes de Aragó de València... mas lo march del argent és desegual, car lo march del regne de València és major que'l march de Barchinona, doc. a. 1417 (BDC, xxiv, 119). Si bé'lls avars volen guany a part dins, | en lo guanyar hu d'altre és desegual, Auzias March cvi. Tres cadires desiguals amb sa bova escabeyada, Ignor. 19.
|| 2. No igual en si mateix; mancat d'igualtat en els elements components. Matrimoni desigual: matrimoni en què el marit i la muller són molt diferents en edat, posició, categoria, cultura, etc. Combat o batalla desigual: combat en què un dels combatents té molta més força que l'altre. Camí desigual: camí que té trossos plans i trossos costeruts, o que en té de deserts i de frondosos, de torts i de drets, etc. Entre mig del desigual y tou pis, Rosselló Many. 99. Fer pintar los scuts e totes les coses necessàries per la batalla desegual, Tirant, c. 66. Per no caure en desigual combat, Pons Com an., 66.
|| 3. Desproporcionat; mancat de la proporció deguda. Un jutge... les mesures... les volia deseguals e contràries a justícia, Llull Felix, pt. viii, c. 23. Molts florins d'Aragó qui són trobats desaguals de pes, doc. a. 1407 (Arx. Cor. Ar.). a) fig. O traidor e mal caualler, desegual en l'orde de caualleria, Tirant, c. 68. Molt fóra cosa desegual de lexar aquell en ten gran perill e parlar ab tu qui quescun die procures salut de la tua ànima, Eximplis, ii, 155. Es còsa injusta en la conciència, | y a tot bon parer hun fet desegual, Proc. Olives 982. No podent pus sostenir la fexuga càrrega de tan desaguals enuigs, Alegre Transf. 4 vo. Vaig carregar les meves espatles amb la tasca desigual d'interpretar tota l'obra de Virgili, Riber Miny. 55.
    Fon.:
dəziɣwáɫ (pir-or., or., bal.); deziɣwáɫ (occ., val.); desiɣwáɫ (val.).
    Etim.:
compost del prefix negatiu des- i l'adjectiu igual; la forma normal en llatí era inaequale, i es substituí vulgarment el prefix in- per l'altre prefix també negatiu dis-, resultant *disaequale.