DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESIMBOLT (escrit també desembolt, desenvolt, desinvolt), -OLTA adj.
|| 1. Desembarassat; que va descarregat i té llibertat de moviments; cast. desembarazado, desenvuelto. Lo mestre canejador... pera fer bé son deuer... té de estar desinvolt y desembaraçat, o al manco tenir ben trosada la capa, Agustí Secr. 138 vo. Granítiques columnes desinvoltes, Canigó.
|| 2. Deseixit; que obra amb llibertat i sense cohibir-se per vergonya, por, etc.; cast. desenvuelto. Com home desembolt prestament descaualcà e li féu gran reuerència, Tirant, c. 28. Es un poch desembolta en lo dançar, Tirant, c. 77. Y si la donzella és poch desimbolta, Viudez donz. 191. La una que entre elles era més comuna..., molt desembolta y graciosa, Somni J. Joan 852. S'agermana bé amb so parlar desenfrehit y amb sos modals y actes desinvolts, Ignor. 14.
    Fon.: dəzimbɔ́ɫ (or.); dezimbɔ́ɫ (occ.); dezembɔ̞́ɫt (val.); dəziɱvɔ̞́ɫt (bal.).
    Etim.: probablement pres del cast. desenvuelto.